Quan parlem de litiasis renal, ens referim a les pedres o “arenilla” que es formen a l’interior del ronyó o fins i tot, en ocasions, a la bufeta.

Es formen degut a que determinades substàncies que es troben dissoltes amb l’orina, deixen d’estar-ho i precipiten, formant una acúmul sòlid que sol ser de:

  • Oxalat càlcic
  • Fosfat càlcic
  • Fosfat amonic magnèsic
  • Urats

Causes

Factors extrínsecs:
• Climes càlids i baixa ingesta d’aigua
• Dietes pobres en calci i riques en proteïnes, oxalats i sal
• Fàrmacs: al·lopurinol, diürètics de nansa, antiàcids, corticoides, teofil·lines, aspirina, vitamines C i D, sulfamides, entre d’altres.

Factors intrínsecs:

  • Antecedents personals i familiars de nefrolitiasi.
  • Sexe masculí.
  • Obesitat, hipertensió arterial, gota, diabetis mellitus, síndrome metabòlica, hipertiroïdisme, osteoporosi.
  • Malalties renals: acidosi tubular tipus I, obstrucció de la unió pieloureteral, ronyó d’esponja, ronyó de ferradura, estenosi ureteral, cirurgia renal prèvia.
  • Infeccions recurrents del tracte urinari superior
  • Malalties malabsortives: malaltia inflamatòria intestinal, cirurgia bariàtrica, resecció ileal o bypass jejunoileal, abús delaxants.
  • Malalties neurològiques degeneratives i medul·lopaties.
  • Malalties genètiques: cistinúria, hiperoxalúria primària, hipercalciúria idiopàtica, fibrosi quística, síndrome de Lesch-Nyhan.
  • Hipercalcèmia: hiperparatiroïdisme primari, neoplàsies, sarcoïdosi, immobilització perllongada, malaltia de Paget.
  • Exercici físic extrem (marató, etc.)

Una alimentació adecuada ens pot  ajudar a reduir el risc de formació d’aquests.  Els aliments recomenats i desconsellats són d’utilitat en general en la major part dels casos.

Aliments que cal augmentar:

  • AIGUA: 2.5 L al dia i, el menys dura posible (baix continugut de calci). Mai quan estem en situació aguda.
  • ALIMENTS DIURÈTICScarxofa, api, esbargínea, borratja, col-i-flor, espàrregs, mongetes, poma, préssec, meló, nespre, pera, síndria, raïm.
  • LLIMONA:  gràcies al seu contingut d’acid cítric es formen sals de citrat, que s’eliminen per l’orina i augmenten la solubilitat de les sals càlciques, evitant així, la formació de càlculs.
  • AVELLANA: preventiu de les sals d’urat especialment.
  • FIBRA:  també com a preventiu.
  • MAGNESI: Una deficiència de magnesi pot donar lloc a un augment de la formació dels càlculs. Els aliments que contenin magnesi són el sèsam, sagó de blat, fruits secs, cereals integrals, mongetes, fesols, cigrons, germen de blat… 

Aliments que cal reduir:

  • SAL: se sap que una ingesta elevada de sal amb els aliments, augmenta la concentració de calci a l’orina, donant lloc als càlculs, i que disminueix la de citrat, que és un protector natural .
  • LÀCTIS: degut al seu contingut de calci. Aquest són: llet, formatges, iogurts, mató…
  • CARN: es rica en purines que es transformen en àcid uric a l’organisme, augmentant el risc de formació de càlculs d’urats. Les proteïnes en general, i sobretot les d’origen animal no estan recomanades.
  • ALCOHOL
  • CAFÉ
  • XOCOLATA
  • VERDURES: aquelles que tenen àcid oxàlic que són: espinacs, bledes, remolatxa vermella.
  • VIT C: cal evitar dosis elevades de vit C en forma de suplemnents vitamínics ja que augmenten la formació d’oxalats causants de càlculs.