No existeix una dieta o pla dietari que funcioni igual per a tots els pacients amb Colitis Ulcerosa. Les recomanacions dietètiques han de dissenyar-se per a cada individu tenint en compte els símptomes que presenta i les seccions de l’intestí afectades. La CU difereix d’una persona a una altra i fins i tot canvia per a una mateixa persona amb el pas del temps. Allò que funciona bé per un conegut amb CU pot no funcionar per a vostè. Allò que va funcionar bé l’any passat per a un mateix pot no funcionar ara.

CONSELLS QUE ENS PODEN AJUDAR

· Eviti els menjars abundants, distribueixi els aliments diaris en 5 o 6 preses, procurant menjar petites quantitats.

· Si vostè no troba relació entre un aliment i els símptomes digestius, no és necessari eliminar-ho de la dieta. La tolerància als aliments pot ser diferent segons es trobi o no en “fase de brot”.

· La dieta ha de ser individualitzada segons la tolerància de cada pacient. Quan introdueixi un aliment nou faci-ho amb uns altres que ja sap que li sentin bé. Així podrà anar veient quins són els que tolera i quins són els que no tolera.

· Quan un aliment li senti malament les molèsties solen aparèixer després de 6 hores. Si les molèsties apareixen l’endemà és poc probable que siguin degudes a aquest aliment.

· Els símptomes produïts per un aliment depenen de la quantitat del mateix. Comenci amb quantitats petites.

· Ha de mastegar bé, menjar amb calma i reposi després dels menjars.

· La dieta ha de ser àmplia, equilibrada i molt variada. Quan es trobi bé procuri no menjar allò que sap que li senta malament.

· Eviti les begudes gasoses si el gas excessiu li resulta un problema.

· Limiti el consum de llet i productes làctics si és intolerant a la lactosa.

· Redueixi la quantitat de menjar fregit o gras ja que pot provocar diarrea i gasos.

· Una nutrició correcta és important en el maneig de la Colitis Ulcerosa. Una bona nutrició és essencial per a qualsevol malaltia crònica però especialment per a CU. El dolor abdominal i la febre poden causar pèrdua de pes. La diarrea i el sagnat rectal poden llevar-li al cos fluids, minerals i electròlits. Aquests són nutrients del cos que han de mantenir un cert equilibri per al correcte funcionament del mateix.

· El menjar poc condimentat sol ser més fàcil de tolerar que el menjar picant. Restringeix la ingesta de certs aliments amb alt contingut en fibres com les nous, llavors,… Aquests aliments no es digereixen en forma completa en l’intestí gruixut pel que poden causar diarrea. És per això, que en general, es recomana una dieta baixa en fibra i baixa en residus. Els següents aliments es basen en els efectes que produeixen aquests aliments en la majoria dels pacients i serveix com a orientació, però vostè hauria de guiar-se per les normes abans descrites.

Aliments que se solen tolerar bé

Espàrrecs, boniatos, endívies.

Patates cuites Arròs i pastes

Pomes, carn de codony, plàtan.

Melmelades de poma, pera, plàtan, llimona, pastanaga.

Besuc, bonítol, gall, llenguado, lluç, nero, rap, roger, a la planxa, a la romana o al forn.

Vaca o vedella, llengua, cor.

Dolços amb poc greix, merenga, sucre, mel, caramels.

Camamilla, tila, sucs de taronja i poma.

Sal, julivert, llorer, alfàbrega, farigola, poc all

Aliments que ha de provar la seva tolerància

Amanida, verdures fresques, bledes, “repollo”, all, carxofa, api, albergínies, espinacs, mongetes verdes, cogombre, remolatxa, tomàquet, pastanaga, xampinyó, bolets.

Pa integral, galetes.

Pinya, olives, xirimoia, maduixa, pera, dàtil, raïm, síndria, taronja.

Ametlles, avellanes.

Llet descremada, formatge poc gras, mató, iogurt.

Ous passats per aigua o remenats. Truita.

Bacallà, truites, gambes.

Sopa de cloïsses, marics o peixos.

Pernil serrà o bullit.

Bescuits amb poc greix, flam casolà.

Cervesa, vi negre, sidra, anís, te.

uc de pera, pinya, raïm, llimona i taronja.

Nou moscada, curri.

Aliments que no se solen tolerar bé

Ceba, cols, coliflor, pebrots, porros, raves.

Pèsols, llenties, faves, cigrons, fesols, bajoques, patates fregides.

Sègol, pa molt fresc.

Albarcoc, préssec, prunes, cireres, figues, meló.

Cacauets, coco.

Llet sencera, formatge gras, ous durs o fregits, llard, mantega.

Peix blau fregit o en oli.

Porc, carns grasses (porc, be, ànec) i fregides.

Embotits, cervell, “callos”, pollastre fregit .

Dolços amb nata o crema, xurros, gelats.

Vi blanc, conyac, suc de préssec i albercoc, cafè, xocolata, cacao.

Pebre, “pimentón”, bitxo, mostassa.

Salses a base de maionesa, salses picants, olis.

En algunes ocasions és recomanable modificar la dieta, especialment durant un atac. El seu metge pot recomanar-li alguna dieta en diferents moments, per exemple:

· Dieta baixa en sodi: usada durant la teràpia amb corticoides per reduir la retenció d’aigua. · Dieta baixa en fibra: usada per evitar l’estimulació del moviment intestinal

· Dieta baixa en greix: recomanada generalment durant un atac quan l’absorció de grassa pot ser un problema.

· Dieta lliure de lactosa: per els qui tenen intolerància als productes làctics.

· Dieta alta en calories: per els qui sofreixin pèrdua de pes o retard de creixement. Alguns pacients poden presentar deficiències de certes vitamines i minerals (com per exemple vitamina B12, àcid fòlic, vitamina C, ferro, calci, zinc i magnesi) o també poden presentar dificultats per ingerir aliments que cobreixin les seves necessitats calòriques. El seu metge pot identificar i corregir aquestes deficiències mitjançant suplements nutricionals i vitamines. Portar un diari dels aliments pot ser de gran ajuda. Permet veure la connexió entre el que menja i els símptomes subsegüents. Si certs aliments causen problemes digestius, és millor evitar-los. Si bé cap aliment en particular empitjora la inflamació subjacent a la CU, hi ha alguns que agreugen els símptomes.