És motiu de satisfacció que l´Homeopatia cada dia sigui més forta, més coneguda i més acceptada en el món. Que cada dia l´Homeopatia formi part de la vida de més persones.
L´Homeopatia, com molts ja sabem, és molt més que un sistema de curació perfecte i natural. És, a més, una filosofia que ens permet entendre millor la vida i a nosaltres mateixos. L´Homeopatia és una lent que clarifica els mapes de l´existència i la complexitat de les nostres relacions i aspiracions. És quelcom molt semblant a un art sublim, a una visió mística i reveladora, perquè brinda enteniment profund i comprensió cabal dels conceptes més amplis i complexes. És essencialment humana i humanista perquè està enfocada en l´home i en les coses de l´home, des d´una perspectiva integral, evolutiva i transcendental: concep al Ser Humà com una entitat en perpetu creixement i amb potencialitats úniques i irrepetibles. Sí, és bàsicament i essencial un sistema clínic terapèutic la finalitat única i elevada del qual –com ho va assenyalar el mateix Samuel Hahnemann- és la curació del malalt. Però aquest sistema, fonamentat en lleis i principis universals i naturals, també té els seus propis conceptes del que és Salut, Curació i Humanitat.
Per a l´Homeopatia, la salut va molt més enllà de l´absència de signes i símptomes, i implica un estat de benestar global i dinàmic que convergeix en el creixement i l´evolució permanents de l´individu, fins arribar a tal estat de plenitud i felicitat (sí, felicitat) on es puguin desplegar totes les potencialitats latents, allò que Hahnemann va denominar les altes finalitats de l´existència, és a dir, la nostra missió de transcendència personal, individual i vital. La salut, com la llei d´Hering ho assenyala, implica una expansió del ser en un sentit centrífug però fructífer. La curació s´ha de donar, per a que sigui verdadera curació, del centre a la perifèria, de la ment al cos, de la psique al soma, però –com ho assenyala el gran Dr. Paschero- anant més enllà dels límits de la pròpia persona, implicant un devanir del jo a nosaltres, de l´egoisme a l´altruisme, és a dir, en la consolidació de la consciencia de grup, comunitat i totalitat humana. Quan l´home inicia, en consciència i llibertat, el camí cap a la seva curació, ja ha vençut la malaltia, malgrat encara persisteixin símptomes, perquè a desgrat de les afeccions i les limitacions físiques, aquesta persona ha imbuït la seva vida amb el sentit i la intenció personals, ha començat el viatge interior que el permetrà descobrir quines són les seves facultats úniques i com aquestes poden traduir-se en prosperitat i profit per a la resta de l´humanitat. La Salut absoluta, des de la perspectiva de l´Homeopatia i des de la visió més sensata de qualsevol persona, no existeix; existeix la salut creixent, el benestar progressiu, el continuo desenvolupament i la recerca permanent del sentit de la vida. I és en aquest sentit com i on treballa l´Homeopatia, estimulant i activant tots els processos que ens fan humans. Això és la verdadera curació.
Si bé és cert que l´Homeopatia pot curar des de les afeccions més simples, com una cefalea, una erupció o un quadre gripal; fins les patologies més complexes, pernicioses i letals, com la diabetis si es tracta a temps o inclòs el càncer en els seus primers estadis (l´Homeopatia cura totes les malalties, però al ser una Medicina que estimula la força vital a través dels mecanismes de defensa de l´organisme no pot curar a tots els malalts quan aquests tenen la seva vitalitat molt baixa. Malgrat sembli paradoxal i dit d´una altra manera, l´Homeopatia cura la persona, no la malaltia), també és cert que l´acció més notable de l´Homeopatia descansa en la seva capacitat d´optimitzar la consciència i ampliar la visió de la vida i dels seus misteris. L´Homeopatia fa a qui la pren més conscient de sí mateix, malgrat aquesta consciencia moltes vegades impliqui crisis i confrontacions amb sí mateix i amb la societat. L´homeopatia fa a la gent pensant, activa, assertiva i sanament ambiciosa. Els pacients que reben la medicina homeopàtica a través d´un tractament ordenat, reflexiu, similar i integral, amb el temps no només es tornen persones més exitoses i positives, sinó que aprenen a desenvolupar les seves capacitats i a relacionar-se amb el seu entorn d´una manera més profitosa. Aquestes persones es veuen més harmonioses, gaudeixen de bona salut, de bona fortuna, flueixen pel món i saben què volen i qui són. Però aquest coneixement, aquesta consciencia pot implicar també gran dolor i frustració degut a que les parts més antigues, atàviques i viscerals de cadascú de nosaltres sempre es neguen a patir i canviar, i és quan apareix la por i la renuncia al canvi complert. Tota mort és terrorífica malgrat comporti en sí mateixa la certesa d´un renaixement i el desplegament del poder interior. En aquest sentit, l´Homeopatia és la ferma hereva de l´alquímia al transformar el plom de les limitacions i pesats defectes, en l´or brillant de la transcendència i l´esplendor personal, sota el cresol i el foc de la certesa existencial i l´exercici responsable de la llibertat.
L´Homeopatia ens permet veure la veritat, la nostra veritat interior, la qual probablement ens disgusti o ens provoqui repulsió. Però també ens permet transformar-la en una nova i més elevada veracitat fins poder ser amos, compromesos i madurs, de nosaltres mateixos.
Amb l´Homeopatia es pot transformar la sort d´un home, curar les seves ferides externes i internes, harmonitzar la seva aparença, millorar als seus amics i parelles, atraure l´èxit i l´alegria, sembrar de llum els seus camins i de pau el seu cor. Amb l´Homeopatia, com ho deia Proceso Sánchez, el savi homeòpata, es pot construir un món millor i una millor humanitat partint de la consulta quotidiana, de la prescripció de cada dia. L´Homeòpata Unicista concedeix a aquestes aspiracions el grau més elevat; persegueix aquests somnis en el diagnòstic de cadascú dels seus pacients. Val la pena buscar la màgia, ordenada, científica i natural, que s´amaga en la bona Homeopatia.
Pot ser que els homeòpates, per més que no ho vulguem, siguem imperfectes, limitats i plens de defectes i mancances però l´Homeopatia és límpida i precisa, perfecta i impol·luta, detentora eterna de la Veritat.
Cada un de nosaltres és un tot integrat. No estem fragmentats en parts, cadascuna d´elles amb la seva malaltia i diagnostic determinats. Cadascú de nosaltres és un individu únic, ple i complert, que actua com una totalitat en relació amb l´univers circumdant.
L´Homeopatia és una ciència sistemàtica l´objectiu de la qual és aplicar correctament les lleis de la naturalesa per tal d´estimular les forces curatives de l´ésser humà per a curar la malaltia. L´Homeopatia considera tota la persona, la seva globalitat, el conjunt de tots els seus símptomes.
L´Homeopatia no s´interessa només per la lesió anatòmica; s´interessa per l´individu: com viu, com dorm, com s´alimenta, com es relaciona… L´Homeopatia és una medicina de l´home, és una medicina de la persona, és una medicina holística.
La Medicina convencional tracta la malaltia per contraris, és a dir, s´oposa a la malaltia i als seus símptomes d´una manera directe, mentre que l´Homeopatia ho fa per similars seguint la Llei de Similitud. Per a la Medicina convencional els microorganismes patògens són els causants de les malalties; per a l´Homeopatia aquests microorganismes no són els causants de la malaltia sinó que apareixen després d´aquesta, són el resultat de la malaltia.
En la pràctica de l´Homeopatia succeeix el contrari. No es tracta de matar els bacteris, virus, fongs, etc., sinó de portar tot l´organisme humà a un estat on és impossible la seva proliferació. En altres paraules, es tracta de reduir la predisposició del pacient a la malaltia.
El procés d´experimentació amb medicaments de la Medicina convencional és amb animals mentre que l´Homeopatia ho fa amb persones sanes.
És el principal dels set principis en el quals es basa l´Homeopatia: Una substància que produeix símptomes en un individu sà, cura aquests símptomes en un individu malalt.
La força vital és la força dinàmica, és un poder de recuperació, una flexibilitat, una capacitat d´adaptació a les circumstàncies que observem en nosaltres mateixos.
Com que aquesta capacitat és únicament evident en els éssers vius, l´anomenem força vital. És la força dinàmica que anima el cos i que ens abandona amb la mort.
Quan es pertorba aquesta força vital (anomenada per la medicina tradicional xinesa “Chi”, i per l´Ayurveda “Prana”) ens condueix a la malaltia, i quan s´estimula ens condueix a la salut.
Per a l´Homeopatia no hi ha malalties, sinó individus malalts.
La força vital està sotmesa a canvis; si flueix ordenadament, l’ésser humà està en un estat de salut; si el seu fluir és desordenat estem malalts.
Per a l´Homeopatia, els símptomes són considerats com intents del cos per curar o indicar una malaltia, i són respectats com a tals, en marcat contrast amb l´enfocament de la medicina convencional per a la que els símptomes són contemplats com a trastorns que s´han d´eliminar.
És una substància d´origen vegetal, animal o mineral que sotemssa a un molt acurat procés de dilució i dinamització o potenciació. Les dilucions i dinamitzacions es realitzen seguint uns protocols predeterminats en les farmacopees homeopàtiques. Hi han diferents mètodes de dilució i dinamització, els més habituals són CH, K, DH i LM.
Per un procediment de dilucions i una sèrie de sucusions (vigoroses sacsejades), el medicament homeopàtic deixa de ser tòxic. Per tant, el seu ús no presenta cap perill, provocant que les forces que estan ocultes i adormides en el medicament sense processar, es desenvolupin i arribin a un grau d´activitat increïble. Aquest fenomen no pot ser explicat mitjançant mecanismes químics ordinaris. Malgrat tot, els resultats clínics demostren, per sobre de cap dubte, que roman quelcom suficientment poderós com per a curar, incloses greus malalties cròniques. Les repetides dilucions i sucusions d´un medicament homeopàtic fan que s’alliberi una gran energia curativa inherent a la substància.
Els medicaments homeopàtics, en estar mancats de toxicitat, són pràcticament els únics medicaments que es poden prescriure durant l´embaràs, alletament i també en el nounat. Per tant, podem dir que l´Homeopatia és la Medicina ideal per a qualsevol trastorn en aquestes etapes de la vida.
L´Homeopatia no cura malalties sinó malalts, excepte en els casos terminals i sense vitalitat on l´Homeopatia no cura però acompanya pal·liant el malestar i dotant de més qualitat de vida. L´Homeopatia pot tractar la majoria de malalts i situacions patològiques. L´Homeopatia és un bon sistema per evitar els processos aguts de repetició (diarrees, refredats, mals de cap, otitis…). En malalties cròniques, el procés és lent però profund (reumatisme, al·lèrgies…).
El medicament homeopàtic no actua per quantitat sinó per qualitat. Desencadena una reacció que produeix un estímul a la nostra vitalitat per tornar a l´estat de salut adequat.
Els nomes dels medicaments homeopàtics estan en llatí perquè el nom és de caràcter internacional, fet que suposa que podem aconseguir sense cap problema aquests medicaments a qualsevol lloc del món.
Davant una mateixa malaltia tots reaccionem de manera diferent encara que es presentin símptomes comuns. Exemple: un homeòpata pot receptar a un grup de deu pacients, tots ells amb la mateixa malaltia, deu medicaments deferents. I a la inversa, el mateix medicament acostuma a receptar-se a diferents pacients que pateixen diferents malalties. La forma peculiar de reacció dependrà del que anomenem terreny. Aquest concepte abarca tot l´individu, per això en Homeopatia el pacient s´estudia de forma individualitzada. Dit d´una manera, els medicaments homeopàtics no necessiten portar prospecte perquè l´Homeopatia no tracta malalties sinó malalts.
