El licopè és un pigment vegetal liposoluble (soluble en greix, no en aigua com els hidrosolubles) que aporta el color vermell a diverses hortalisses (per exemple, el tomàquet, principalment), fruites (com la síndria) i verdures. En l’home es tracta d’un micronutrient antioxidant, actuant protegint a les cèl·lules humanes de l’estrès oxidatiu, produït per l’acció dels radicals lliures, que són un dels principals responsables de les malalties cardiovasculars, del càncer i de l’envelliment. Per tant, és necessari en la composició dels teixits, en diferent proporció segons de quin es tracti, i a la sang, on hi és en una proporció de 30 micrograms per a cada decilitre de sang. Se li atribueixen propietats anticancerígenes. El licopè és un dels antioxidants més poderosos que es troben a la naturalesa.
La facilitat d’absorció i per tant d’aprofitament d’aquesta substància per part de l’organisme depèn de com es mengi: l’intestí pot absorbir-ne fins a 2’5 vegades més quan aquest s’ingereix calent (per exemple el tomàquet d’un sofregit) que quan és fred (per exemple una síndria fresca), perquè la calor trenca les parets cel·lulars del fruit que “tanquen” el licopè al seu interior. A més, com és molt liposoluble, s’absorbeix millor quan es menja amb una mica de greix, per exemple, un tomàquet amanit amb una mica d’oli d’oliva aporta a la pràctica més licopè que un suc fet amb aquest tomàquet sense oli.
Pertany a la mateixa família dels carotens (el pigment de color taronja de les pastanagues i fruites d’aquest color), els carotenoids. Els animals no produeixen aquests pigments, només els vegetals i alguns microorganismes, i per això es consideren “vegetals”. Es pot sintetitzar químicament però a nivell industrial de moment encara es poc rendible a causa del seu cost. El seu codi alimentari assignat per la Unió Europea és el E-160d.
Existeixen diferents isoformes dels carotenoids i en el cas del licopè a la naturalesa es troba majoritàriamnt en la forma trans i menys en la seva isoforma cis. Con que en els nostres teixits el trobem en un 60-65 % en la seva forma cis, es suposa que, ja sigui per mitjà del nostre metabolisme, com pels processos de cocció, la forma trans passa a forma cis
PROPIETATS
Dins dels carotenoids, el licopè sembla ser el més eficaç en la lluita contra el càncer de pròstata (segons un estudi dut a terme per investigadors d’Harvard). Les persones que prenen diàriament tomàquet o aliments rics en licopè mostraven una disminució del 21% de risc de càncer de pròstata respecte a aquelles que amb prou feines en prenien.
Altres estudis semblen indicar que la gent que pren gran quantitat de tomàquets o d’aliments rics en licopè presenten menys risc de diferents tipus de càncer del tracte gastrointestinal i de cervix uterí.
El licopè és un dels antioxidants més poderosos que es troben a la naturalesa. Les cremes que contenen licopè ofereixen protecció contra els efectes perjudicials dels contaminants ambientals i la radiació UV, responsable del fotoenvelliment i del càncer de pell. És important que la crema contingui una gran quantitat de licopè, i que sigui natural i no sintètic, i que el licopè estigui protegit per un embolcall bé liposomal, bé cerosomal. La investigació està en curs i els resultats són encoratjadors per als beneficis de salut de la crema de licopès.
A més s’ha vist que augmenten o reforcen les nostres defenses (sistema inmune o inmunològic) ja que el Licopè incrementa la actividad de las cèl.lules assessines o killer.