La hiperhidrosis és un excés de producció de suor, imprevisible i incontrolable. És poc coneguda però més freqüent del que es creu. A les persones que la pateixen els suposa un veritable problema a l’hora de relacionar-se, donar la mà o fer una abraçada. Sortosament, té solució.
PARLEM DE HIPERHIDROSIS QUAN:
- La durada supera els 6 mesos
- La sudoració exessiva pot afectar a mans, axil·les, plantes del peu o regió craneofacial.
I si compleix almenys 2 de les següents característiques:
- Sol ser bilateral i relativament asimètrica.
- Sol aparèixer en edats inferiors als 25 anys.
- Presentar episodis almenys una vegada per setmana.
- Durant la nit no presentar hipersuduració.
- Afecta molt a l’activitat diària.
- Pot haver-hi antecents familiars.
Existeix la hiperhidrosis secundària, què és la causada com a conceqüència de fàrmacs, transtorns neurològics, endocrins, infeccions o tumors.
QUÈ PODEM FER?
- Evitar el consum de café, te, alcohol, tabac, espècies i aliments picants.
- Mantenir sempre un ambient airejat i fresc
- Fer exercici físic que ens ajudi a reduir l’estrés i equilibrar el sistema nerviós
- Tècniques de relaxació amb la mateixa finalitat.
- Tenir una bona higiene per evitar la mala olor corporal
- L’ús de la planta de salvia pot ser nteressant per regular la transpiració.
TRACTAMENT
Existeixen diferents línies de tractament, però en al cas dela hiperhidrosis secundària, el tractament anirà dirigit a reduir la causa i per tant cal un tractament multidisciplinari. Pel que fa al tractament de la hiperhidrosis primària consistirà en:
Tractament tòpic
Bàsicament són dos: antitranspirants i anticolinèrgics.
- Antitranspirants: obstrueixen les glàndules ecrines evitant la producció de suor: sals d’alumini soles o asociades amb sals de zirconi (entre 10 -40 %). El principal problema és que poden provocar irritació local i taquen la roba. S’ha dit que provoquen càncer de mama, però la realitat és que no hi ha cap estudi cièntífic que ho corrobori.
- Anticolinèrgics: el més emprat és el glicopirrolat entre el 0,5 i el 2%. Actuen bloquejant l’acció de l’acetilcolina, un neurotransmissor que activa les glàndules. Va molt bé en pacients amb hiperhidrosis craneofacial i per aquells que no toleren les sals d’alumini. Alguns pacients pateixen els efectes secundaris de visió borrosa i sequedat de boca propi d’aquest grup de fàrmacs
Tractament sistèmic
És molt eficaç, encara que presenta bastants efectes secundàris.
- Anticolinèrgics orals: oxibutinina i glicopirrolat. Poden presentar els mateixos efectes que els tòpics, però més accentuats. Bloquegen uns receptors de les glàdules sudoríperes responsables de la producció de suor.
- Anthipertensius: clonidina, és un alfa-agonista que provoca la disminució del to simpàtic.
- Quan l’excès de sudoració està relacionat amb l’estrés o tensió emocional solen funcionar bé determinats psicofàrmacs com les benzodiazepines (clonazepam), els beta-bloquejants (propanolol).
Ionforesis
És la tènica no invasiva més eficaç i segura. Consisteix en la introducció d’una substància ionitzada a través de la pell intacta utilitzant un corrent elèctric. Requereix diverses sessions de 20 minuts i millora si afegim toxina botulínica o glicopirrolat
Tòxina botulínica tipus A
La TB és una nuerotoxina que bloqueja les terminacions nervioses simpàtiques que arriben a les glàndules sudorípares ecrines. El principal incovenient és la necessitat de fer 2-3 tractaments a l’any, és cara i està contraindicada en embaràs, lactància, malalties neuromusculars, quan hi ha infeccions a la zona a tractar i si es prenen determinats medicaments.
Microones
Són radiacions no ionitzants que provoquen la destrucció de les glàndules sudorípares per termolisis. S’usa sobre tot en la hiperhidrosis axilar. cal anestèsia local i 2-3 sessions de 40 minuts, separades per 3 mesos. Pot produir edema, envermelliment disconfort, nòduls palpables subcutanis, pèrdua de pel i alteracions de la sensibilitat, tots ells reversibles amb el pas del temps. ës d’elevat cost, però a la llarga surt més rentable que la toxina botulínica.
Cirurgia
Segons on es requereixi es tracta d’eliminar els ganglis o glàndules que intervenen. És molt eficaç encara que a la llarga pot tornar a aparèixer sudoració a altres parts del cos encara que en menor intensitat. Només per a pacients amb hiperhidrosis d’abans dels 26 anys i en menors de 25 anys amb un IMC inferior a 28 i sense sudoració nocturna.
Ablació per la làser
Consisteix en eliminar les glàndules sudorípares per calentament. Cada cop s’usa més i pot tenir una resposta definitiva de fins el 95 %. És molt novedosa i encara no se sabem molt bé els efectes secundàris
Fonts:
Acofar. Revista de la distribución farmacéutica cooperativista. N. 555 Julio/agost/2018
Martin A, Ruiz R, y Sanchez I. Hiperhidrosis: diagnostico i opciones terapéuticas clasicas y novedosas. Monografia Dermatol. 2016;29(5):218-226